«I tot d'una ens veiérem precipitats en l'abraçada de la cascada i un abisme s'obrí en ella per a rebre'ns. Però sorgí al nostre pas una figura humana velada, les proporcions de la qual eren molt més grans que les de qualsevol habitant de la terra. I la pell d'aquella figura tenia la perfecta blancor de la neu...» Els misteriosos i suggestius punts suspensius amb què acaba l'estranya i fascinant narració de Les aventures d'Arthur Gordon Pym (1838) han inquietat molts crítics i han temptat de manera irresistible encara més escriptors. Mentre que Jules Veme, a Le sphinx des glaces, intenta d'aclarir-ne el misteri i proporciona un final a l'enigma de Poe, H. P. Lovecraft no cau en aquest error i dóna una continuïtat a allò que en el gran mestre nord-americà restava suspès en l'horror fantàstic, mitjançant l'enfrontament entre el blanc i el negre. Efectivament, amb A les muntanyes de la follia Lovecraft aconsegueix una excel·lent novel·la a meitat de camí entre la novel·la de terror decimonónica i la ja consolidada novel·la de ciència-ficció. Howard Phillips Lovecraft, nord- americà de vocació però anglès d'esperit, nascut a Providence el 20 d'agost de 1890 i mort a la mateixa ciutat el 15 de març de 1937, és autor d'A les muntanyes de la follia (1931), que avui presentem per primera vegada en català, i de més de cinquanta obres, entre relats i novel·les, entre les quals sobresurten especialment The Case of Charles Dexter Ward (1927-28) i la saga sobre Randolph Carter: The Statement of Randolph Carter, The Silver Key i Through the Gates of the Silver Key (1925-34), a més d'haver jugat el paper més important en la creació dels famosos Mites de Cthulhu.
«No hi ha major pietat al món, al meu parer, que la incapacitat de la ment humana per relacionar tots els seus continguts. Vivim a una plàcida illa d'ignorància enmig de negres mars d'infinitud, i no estem fets per a comprendre llargs viatges. Les ciències, cadascuna centrada en els seus propis objectius, han causat encara pocs mals a la humanitat; però algun dia la convergència de tots els coneixements dissociats obrirà unes perspectives tan terribles de la realitat i de la nostra incòmoda situació al seu interior, que o bé enfollirem davant una revelació d'questa magnitud, o bé fugirem d'aquesta llum mortal i cercarem la pau i la seguretat en una nova edat de tenebres.»

L’ombra sobre Innsmouth, escrita el 1931 i publicada el 1938, forma part dels Mites de Cthulhu, la idea centrals dels quals és que, milions d’anys abans d’iniciar-se el cicle biològic a què pertanyem, la Terra era habitada per uns éssers que, tot i no ser estrictament espirituals, tampoc no eren materials en el sentit un xic estret que acostumem a donar a aquesta paraula. Aquesta raça, a conseqüència de les pràctiques de màgia negra, va perdre el seu domini i va ser expulsada de la Terra, però viu en algun lloc exterior disposada en tot moment a reconquerir-la.
El personatge central de L’ombra sobre Innsmouth, en el millor estil lovecraftià, fa un viatge de turisme a la recerca d’antiguitats a la mítica ciutat d’Arkham, però ocasionalment s’atura en un ruïnós i abandonat poble mariner. En aquest poble viuen els descendents del capità Obed Marsh, que segons la llegenda popular va tenir contactes amb certes “bèsties” dels mars del Sud. Des d’aleshores, a causa de la mescla de sangs, segons sembla, els habitants d’Innsmouth han sofert extraordinàries metamorfosis: han adquirit una forma inhumana, meitat peixos meitat batracis, que els fa repugnants. A mesura que el narrador va descobrint la identitat del misteriós capità Marsh se li fa cada cop més evident...